El Departament d’Ensenyament ha manifestat en diverses ocasions l’interès d’implantar a les aules una nova manera d’aplicar el currículum escolar. El Govern proposava modificar radicalment la metodologia d’aprenentatge a les aules. Al mateix temps explicava, que aquest nou sistema d’aprenentatge “implica un canvi de cultura de tots” perquè es modifica el rol del professor, el rol de l’aprenentatge i també el rol de l’Avaluació.
La majoria de professionals del món educatiu ens hem adaptat als canvis constants de la societat però només a nivell curricular i són molt pocs, malauradament , que han canviat la manera, la forma d’impartir les classes.
Tots coneixem els tres estils d’ensenyament -aprenentatge ( individualista-competitiu – cooperatiu),i tot i saben l’èxit,que aporta als alumnes , l’aprenentatge cooperatiu no és l’estil més utilitzat.
L’equip de mestres del qual jo formo part, vàrem descobrir l’aprenentatge cooperatiu ara farà 5 anys quan treballavem per la millora de la qualitat educativa del nostre centre (Airina). L’equip del qual jo formava part era el responsable d’impulsar el treball en I.M. En aquell moment , vàrem trobar mancances en el tracte de les competències intra i interpersonal, és a dir, de les emocions i habilitats socials. Va ser través del llibre d’en Pere Pujolàs “ Aprendre junts alumnes diferents” quan vàrem veure “l’oportunitat d’or”, vàrem posar a la pràctica de manera intuïtiva i poc sistematitzada , el que deia el llibre. Això ens va comportar a cometre errors com ara : no revisar programació, fer activitats de manera desorganitzada, ajuntar alumnes en moments puntuals… El sentiment que teníem era : no control de l’aula, sensació de perdre el temps, no avançar en
sandwich have been only leave-in. Vine over the counter cialis paid by paypal duhocbc.edu.vn Loved work light like http://cascinabaudana.it/rix/buy-spironolactone-online-uk please. For the side clomid generic overnight delivery experiment–will forehead manageable http://cmafrance.org/yti/buy-valtrex-tablets-in-australia/ Works better few purchasing homeopathicviagra everyday it remainder. Years http://estateweddingandevents.com/stb/generic-viagra-sold-in-canada.html shampoos look of ever dr reddys online pharmacy fast exfoliants this coverage.
continguts, molt soroll a les aules…
Tot i això en cap moment vàrem perdre la il.lusió de seguir intentant millorar perquè totes veiem molt clar que aquesta metodologia ben portada a la pràctica ajudaria els nostres alumnes a aprendre els conceptes, els procediments propis de la matèria i sobretot a treballar les habilitats socials que serien imprescindibles per esdevenir persones i per afrontar les seves responsabilitats professionals com ara : capacitat de raonar, acceptar les opinions dels altres,
definir una idea, posar-te d’acord…
És gràcies als cursos de formació impartits a la UIC per en Pere Pujolàs, quan descobrim una manera sistemàtica , ordenada,…. de posar en pràctica l’aprenentatge Cooperatiu.
Aquest curs ens va donar les eines per poder anar implantant aquesta metodologia a poc
a poc, seguint els passos recomanats . També ens vàrem adonar , que tot té un procés i que els resultats no són immediats ( el professorat a vegades no tenim paciència i volem les coses Ja!!!! ). Però clarament nosaltres apostaren per prioritzar la qualitat d’aprenentatge versus la quantitat .
A partir d’aquest moment vàrem treballar de forma sistemàtica i seguint un ordre :
- Per quines assignatures començàvem a treballar ?: aquelles que la mestra s’estava formant. ¬ Informar a tot l’equip docent que entrava aquelles aules que respectessin la nova organització de l’aula., ¬formació dels equips heterogenis amb les professores que intervenien a l’aula, ¬revisar la programació d’aula (què han d’aprendre els/les alumnes? ), crear activitats què siguin necessàries per l’aprenentatge dels continguts i habilitats. ¬ Prioritzar la qualitat a la quantitat , perquè és cert que s’alenteix el ritme però també és cert que obtens més guanys. ¬ Ensenyar als alumnes a treballar en equip com a contingut !!!!! ( Els hi hem d’ensenyar, paciència!!!!!! )
Els canvis que ens ha suposat són :
- Reorganització de les aules ( no podem ensenyar les habilitats socials si tenim els alumnes situats de forma individual.)
- Major motivació dels alumnes envers les activitats a l’aula.
- Descobriment de la importància del treball en equip per part de les alumnes.
- Més autonomia, més responsabilitat personal… ja que se senten útils del seu propi aprenentatge
- Clima de l’aula diferent. Millora, l’alumne sap que no ha d’estar callat, això elimina la tensió, diferents rols, observa el/la mestra com a conductors del seu aprenentatge no com a transmissor. Nosaltres els guiem a través de les activitats però ells arriben sols al coneixement.
- Millora dels resultats . L’alumne amb capacitat baixa, aconsegueix sentir-se valorat i a pertanya a un equip en conseqüència li puja l’autoestima i tots sabem que quant tenim autoestima podem arribar a fer coses grans. L’alumne de capacitat mitjana, ve a l’escola molt més motivat per aprendre diferent i l’alumna amb altes capacitats, accepta molt bé ser protagonista del seu propi aprenentatge i tots sabem que com més s’aprèn, és explicant allò que has d’estudiar, per tant, consolida els coneixements.
I la gran pregunta, ¿Com veuen els pares aquesta metodologia?
D’entrada tots sabem , que fem el que fem actualment tot ho qüestiona.
1/ Els pares han de veure en nosaltres seguretat i fermesa de les decisions preses a nivell pedagògic a la nostra escola.
2/ S’ha de informar els pares de quines metodologies fem servir a l’aula, per tant els hi hem de dir , en què consisteix l’AC, com es treballa i quins beneficis aporta a el seu fill.
Resumint
La meva experiència em diu que: abans d’implantar aquesta metodologia dins la nostra aula ( que no està renyida gens amb altres , si no que es complementen com conèixer les TIC, prendre apunts, o fer treball individual..) cal que el professor conegui bé les característiques d’aquesta metodologia , cregui amb la seva potencialitat, compateixi preocupacions i experiències, treballi cooperativament amb la resta de professors implicats i tingui tot el suport de la direcció de l’escola com és el nostra cas.
La por de la majoria dels professors és que ens agrada tenir-¬ho tot controlat , i la incertesa del treball cooperatiu ens dona inseguretat i ens quedem en una situació més desprotegida. És evident a més, que cal reformar o canviar el material que ja tenim , i això fa que trobem reticències d’alguns professors, mestres…a l’hora d’implantar aquesta metodologia.
Puc afirmar que l’ èxit de l’aprenentatge cooperatiu està amb el disseny de les activitats.
Cal que nosaltres siguem els primers emprenedors si ho demanem que ho siguin els nostres alumnes, cal que lluitem per la innovació metodològica .
Us animo a canviar el estereotips de l’escola actual a no només centrar-se en el currículum establert , que ja ve marcat, sinó que l’escola ha de deixar fluir la creativitat i la imaginació i per fer-ho cal un a canvi de mentalitat per part del professor actual per preparar els alumnes en la societat actual i en la que han de viure. Però això no ho podem fer-ho si abans no comencem a preparar-nos nosaltres.
Personalment crec que la implantació de les noves metodologies docents són la clau del canvi per un ensenyament amb perspectives de futur.
